La fusta és un material que trobem en les rehabilitacions estructurals disposada majoritàriament com a biguetes. Habitualment, aquestes poden tenir podriments en els caps de les biguetes -embeguts en murs i sense ventilació- o poden mostrar deformacions exagerades degudes a l’acumulació de molts anys treballant a flexió, cosa que es reflecteix als paviments superiors. Això sense tenir en compte tèrmits o fongs, que malauradament són uns acompanyants no volguts en molts edificis.
D’aquí a que sovint sigui el material que toca ser reforçat, mitjançant perfils o platines d’acer unides per la part inferior. El criteri és mantenir, al màxim, la tècnica constructiva i estructural original de l’edifici.
Malgrat tots aquests factors, el factor més restrictiu acaba sent la protecció contra incendis. Criteris molt conservadors de la nostra normativa fa que no valgui la pena reforçar i protegir contra el foc els elements de fusta, i cada vegada més, s’apliquen substitucions per sostres de nova construcció, la qual cosa és una autèntica pena, i una pèrdua de patrimoni constructiu i tècnic.
Nosaltres ens hem trobat en una situació com aquesta en la rehabilitació estructural del Casal de Barri “Torre de La Sagrera” a Barcelona -amb “IF Arquitectes”- (clica per veure obra) on ha estat totalment impossible conservar els sostres amb bigues de fusta, malgrat la voluntat, i finalment hem optat per proposar uns nous sostres de fusta massissa contralaminada, que quedaran vistos. Seran uns 600m² de sostre de fusta, als que s’hi sumaran uns 200m² d’una ampliació com a sala polivalent.
Les qualitats resistents de la fusta són similars (o superiors) al formigó armat, tenint un pes molt menor. En aquest cas no cal protecció al foc, ja que el propi material s’autoprotegeix (crema tan sols superficialment), i només cal comprovar les condicions en cas d’incendi, de manera que tot plegat fa que sigui un material molt i molt competitiu i cada cop més utilitzat en construcció.