Des de fa unes setmanes, estem vivint una de les crisis mundials més esperables i que potser menys esperàvem. El cop que ha suposat confinar-se durant setmanes ha estat enorme (imprescindible i necessari, és clar!) i els seus efectes a les nostres vides laborals ha estat proporcional. Per sort, els que tenim la majoria d’hores al despatx, hem pogut “traslladar” els nostres llocs de feina a casa -amb tots els inconvenients que això implica (que no són pocs)- però necessàriament hem hagut d’adaptar-nos a aquesta nova situació, que serà més llarga del que inicialment podíem imaginar. No compartir un lloc físic de treball amb els companys de despatx ha suposat haver de recórrer a moltes més hores de telèfon i videoconferència i a una reducció, inevitable, del nostre rendiment que acabem suplint incomplint el nostre horari habitual per minimitzar els efectes i tirar endavant els projectes.
Un dels hàbits que sí han canviat ha estat el d’enviar-nos contínuament esquemes i croquis per després “passar-los a net”. Dibuixar a mà, mai ha estat una cosa estranya per nosaltres, però sí que ho és fotografiar-los i el fet que els tinguem en la memòria dels nostres telèfons. N’adjuntem un a petita mostra: Croquis que mai haurien vist la llum, però que ens fa gràcia compartir donada la situació excepcional. No tingueu en compte la mala lletra!
Una cosa similar ha passat amb les classes a la universitat. Malgrat es dóna el curs presencial per acabat, la majoria de la comunitat universitària ha fet un gir a les metodologies habituals per evitar que els alumnes perdin part del curs. Amb molt poca infraestructura (la casolana i particular) s’han seguit donant les classes. S’han substituït les pissarres i les fotografies comentades a classe, per videoconferències, fotografies d’esquemes preparats prèviament, vídeos i doblant la majoria d’hores de classe per aconseguir que tot el grup adquireixi els conceptes previstos a les guies docents. També s’adjunten captures de pantalla de classes de “Resistència de Materials” i de l’optativa de Rehabilitació Estructural (“ACREE”) de l’ETSAV-UPC.
Aquest “post” vol ser un homenatge a tots els que esteu “tirant endavant”: Als que hi poseu hores per intentar que la feina surti. Als que provisonalment us heu quedat sense feina. Als que cuideu els fills de dia i treballeu de nit i matinada. Als que prepareu classes pensant en els alumnes. Als alumnes que rebeu les nostres classes i feu esforços titànics per no aturar el curs, Als que feu un confinament estricte pensant en els altres. Als voluntaris i professionals als qui us devem la salut pública i a qui aplaudim cada vespre. Gràcies!
Que tingueu bona Pasqua!