Fa uns dies que hem iniciat les obres de rehabilitació del “Paraguas” de Pola de Siero (Astúries). Un extraordinari edifici que requeria una intervenció urgent des de fa anys, i fa uns mesos l’Ajuntament de Siero va encarregar un projecte de consolidació estructural, en el que vam participar juntament amb BBG i Smart Engineering, i que proposa afegir uns gruixos de formigons especials per donar-li major massa, fer-lo més estable davant el potent vent del nord, i millorar les condicions generals de l’estructura, aprofitant la precisió dels programes de càlcul que en aquell temps no tenien.
L’edifici és 100% estructura. Tot ell col·labora en la pròpia estabilitat. De forma similar a un embut -més que a un paraigües- de 40m de diàmetre i uns 1300m2 de superfície, es resol amb 8 nervis de 20m de longitud, sortint en voladís des d’un massissat central on s’acumula l’aigua de la pluja. La distància entre nervis, que a l’extrem arriba a superar els 15m, es cobreix amb una llosa de 4,5cm de gruix amb un sol armat a la cara inferior. La seva forma de catenària entre nervis -com si d’un llençol sobre un estenedor es tractés- crea un efecte de posttesat sobre el sistema que, en voler descendir per deformació gravitatòria, fa aparèixer una oposició al propi descens. A major deformació, major oposició. A major càrrega sobre la coberta, major oposició. Tot plegat acompanyat de progressives reduccions d’esforços als nervis. Una estructura increïble!