Fa alguns anys, en Robert Brufau em va proposar col·laborar en l’estudi d’un projecte “peculiar”. Quan el mestre Brufau utilitza aquest tipus de vocabulari de ben segur que el projecte depararà coses interessants. I així va ser!
L’Ajuntament de la localitat de Pola de Siero, volia comprovar si l’edifici que acollia la seva estació d’autobusos era apte per a ser rehabilitat, o si estava en un estat d’excessiva degradació com per ser rehabilitat amb els limitats fons municipals. Durant unes vacances, i en ple mes d’agost, vam decidir viatjar cap a Astúries per visitar l’edifici.
Prèviament, havia llegit algunes referències sobre l’edifici i el seu autor, l’enginyer Ildefonso Sánchez del Río. Company de promoció d’Eduardo Torroja, hi ha escrites algunes converses entre ells sobre la metodologia per dissenyar i calcular estructures atrevides construïdes en formigó armat. Sobre l’edifici vam trobar algunes fotografies i altres descripcions de caràcter general: edifici construït els anys 70, que juntament amb altres elements que ja no es conserven va ser dedicat a Mercat de Bestiar, i consisteix en una “closca” de formigó armat amb forma de paraigües i suportat per un únic pilar central
Aquest estiu farà quatre anys d’aquella visita al “Paraguas de Pola de Siero”, i en conservo l’enorme impressió que aquell edifici em va causar! des de llavors m’agrada treure’n fotografies a les classes d’estructures, així com imatges dels models de càlcul que vam realitzar un cop de tornada a Barcelona i a través dels que vam confirmar l’admiració per aquell disseny estructural.
L’edifici és 100% estructura. Tot ell col·labora en la pròpia estabilitat. De forma similar a un embut -més que a un paraigües- de 40m de diàmetre i uns 1300m2 de superfície, es resol amb 8 nervis de 20m de longitud, sortint en voladís des d’un massissat central on s’acumula l’aigua de la pluja. La distància entre nervis, que a l’extrem arriba a superar els 15m, es cobreix amb una llosa de 4,5cm de gruix amb un sol armat a la cara inferior. La seva forma de catenària entre nervis -com si d’un llençol sobre un estenedor es tractés- crea un efecte de posttesat sobre el sistema que, en voler descendir per deformació gravitatòria, fa aparèixer una oposició al propi descens. A major deformació, major oposició. A major càrrega sobre la coberta, major oposició. Tot plegat acompanyat de progressives reduccions d’esforços als nervis. Una estructura increïble!
Fa uns mesos, juntament amb BBG i Smart Engineering, vam entregar un projecte de consolidació estructural, en el que, precisament, es proposa afegir uns gruixos de formigons especials per donar-li major massa, fer-lo més estable davant el potent vent del nord, i millorar les condicions generals de l’estructura, aprofitant la precisió dels programes de càlcul que en aquell temps no tenien. Esperem que aviat comenci l’obra!
Un gran descobriment, així com l’obra de l’enginyer Sánchez del Río, l’obra més propera del qual trobem a Terrassa: el genial i molt recomanable dipòsit de Can Boada, que va ser rehabilitat per Bis Structures obtenint el Premi Bonaplata Rehabilitació 2015.