Després de mesos d’obres el mas vallesà que hem rehabilitat ja encara la seva fase final. Ha estat un projecte de reduïdes dimensions, però concentrades en millorar l’estabilitat de l’estructura portant de l’edifici històric, i les condicions d’evacuació d’aigua modificant les pendents i orientació de la coberta original. Aquests canvis són molt evidents a simple vista, ja que l’edifici ha adquirit una imponent imatge de la façana noble orientada a sud, però també a nivell de seguretat dels seus ocupants, ja que l’estructura original havia quedat molt malmesa pel desús i l’entrada continuada d’aigua i les corresponents humitats, permanents des de feia anys.
S’han aprofitat les obres per substituir l’escala original, i millorar les qualitats d’habitabilitat d’algunes habitacions obrint noves finestres i millorant els tancaments. S’han aïllat tèrmicament els murs exteriors de les zones on s’ha treballat, millorant així el seu comportament tèrmic a partir d’aquest moment i reduint el seu consum energètic.
A nivell patrimonial, s’han conservat els elements més destacats (incloent un sostre de voltes a la catalana i bigues d’ala estreta de la casa Torras, ja desapareguda) i s’han treballat els nous detalls copiant solucions autòctones de construccions properes (nova xemeneia, cornises, espantabruixes…).
És un clar exemple que la rehabilitació és una bona sortida per un edifici existent, i que repensar els usos i els espais que -amb alguns canvis puntuals- es poden adaptar perfectament als costums de la vida moderna. A diferència del que es pensa habitualment, el pressupost ha estat molt controlat i no s’ha augmentat significativament de forma inesperada. Si bé, en aparèixer algunes sorpreses, s’han acordat amb el promotor algunes actuacions no previstes que milloraran la qualitat de l’edifici.
Projecte i obra petits, però dels que n’estem molt i molt contents!