Un fet habitual en qualsevol reforma, rehabilitació o ampliació d’un edifici comporta gairebé de forma inevitable la destrucció parcial d’algun element constructiu, estructural o simplement d’acabats entre les preexistències.
Per conservadora que sigui l’actuació a fer, el propi desconeixement de l’edifici sobre el que s’actua obligarà al responsable del projecte una mínima investigació per poder desenvolupar i pressupostar el projecte amb garanties de no allunyar-se molt de la realitat. El principal inconvenient d’aquests treballs “previs” és que no deixen de ser de caràcter destructiu, i que impliquen unes incomoditats si l’edifici està habitat o en ús. Habitualment aquests treballs s’acabaran fent en l’inici de l’obra, quan tot el projecte està tancat a nivell de plànols, permisos i pressupost, i qualsevol sorpresa comportarà modificacions a solucions tècniques o constructives i conseqüents modificacions no desitjades de pressupost.
Però en casos en què l’estat de l’edifici sigui parcialment dolent, o l’actuació sigui atrevida amb molta modificació de l’estructura existent, caldrà una gran quantitat d’actuacions destructives prèvies abans no es pugui començar a construir els elements de nova construcció.
Aquest desmuntatge o destrucció d’elements existents és un punt clau en l’obra de rehabilitació. Cal preveure sistemes i processos de desmuntatge, càrregues provisionals d’acumulació de runa o material, vies de retirada de brossa i enderroc…. (un llarg etc), sense que les situacions provisionals que en aquest moment es donin puguin afectar la seguretat o estabilitat de l’edifici. D’aquí que aquests processos cal que siguin recollits en fase de projecte i acceptats pel constructor, sense suposar augments de pressupost i variacions de calendari o de projecte.
Sovint es pensa que la rehabilitació és més senzilla pel fet d’aprofitar edificacions existents, i precisament és aquest fet el que la fa un camp apassionantment complicat.