A principis del més de març iniciàvem les esperades obres de rehabilitació del Castell de Calonge, a la comarca del Baix Empordà. Després de dos mesos d’obres, de treure i mobilitzar un gran volum d’enderrocs i runa, i després dels habituals imprevistos inicials en una rehabilitació patrimonial comencem a encarar la recta final de l’actuació, tot i que també la més complicada.
La rehabilitació s’ha centrat en modificar els accessos a l’edifici i la recuperació d’un pati d’armes central, que s’havia ocupat en reformes anteriors. A falta de la instal·lació dels ascensors l’obra ja gaudeix de la majoria de nous accessos a través de les noves escales de formigó, que ara es començaran a recobrir en pedra.
És curiós que certes millores i modificacions espacials i de circulació fan oblidar, gairebé de forma instantània, els espais originals i els nous recorreguts s’assimilen de forma natural, com si sempre hi haguessin estat. Fins i tot els treballadors de l’obra ja han desmuntat les escales i rampes provisionals i fan ús d’aquests accessos tan nobles.
La part més complicada de l’actuació serà la instal·lació de dos ascensors a diferents zones del Castell, ja que impliquen fer nous fonaments, forats als sostres i els reforços corresponents als vells sostres.
I a més, com en tota obra, apareixen propostes i peticions de millora, ja sigui per un millor preu o simplement perquè durant la fase de projecte no es tenia tanta informació com en la fase d’obra, que és el que malauradament passa sempre. I és que el coneixement dels edificis, en aquest tipus d’obres, no es té del tot fins aquest punt en el que ens trobem.